La Gola del Llop és una faula sobre la condició humana. Els personatges, homes-animals o animals-homes, es mouen entre la por, la curiositat i la desconfiança. De vegades fa riure. De vegades se’t gela el somriure als llavis.

Per llegir-la, per veure-la i imaginar-la, t’has de treure el realisme de sobre i acceptar que una col llombarda pugui haver escrit un article sobre l’hostal al diari del comtat sud. Has de tornar a la infància i recordar que, abans d’obrir als desconeguts, s’ha de mostrar la poteta per sota la porta. I que els superherois, de vegades, tenen els superpoders amagats allà on ningú no ho diria. Però també has de ser adult i escoltar la pregunta motor de l’obra: qui és vostè, qui sóc jo. T’has de veure reflectit en la desconfiança del senyor Gall, en la por del senyor Mosca, en l’abús de poder del Porc o en el cansament del Llop. I plantejar-te quina és la teva naturalesa.

Has de saber que la vida és un joc. Fàcil, difícil, divertit, perillós. Tria tu com vols jugar, com vols que siguin les teves cartes. I, quan ho tinguis clar, dispara. Perquè sempre s’ha de tornar a començar.